dissabte, 19 abril de 2014

Quantes hores al dia hem de practicar?



Quantes hores al dia hem de practicar? Aquesta és una pregunta amb moltes respostes. En aquest article, el Dr. Kageyama ens dona un nombre de variables i comportaments que ens ajudaran a definir quant de temps és bo per a cada músic.

La pràctica deliberada és la clau per a la resposta a aquesta pregunta. Esper que aquest article vos ajudi a trobar la forma més efectiva de practicar. “Practica amb els teus dits i necessitaràs tot el dia. Practica amb la teva ment i ho podràs fer en una hora i mitja”. Leopold Auer.


2 hores? 4 hores? 8 hores? 12 hores? Quant és suficient? Existeix “practicar massa”? Existeix un nombre òptim d’hores que he de practicar? Què en diuen els instrumentistes?

Alguns dels grans artistes del segle vint han parlat sobre aquest tema. Record que vaig llegir una entrevista amb Rubinstein fa alguns anys, en la qual deia que ningú ha de practicar més de quatre hores al dia amb l’explicació de què si qualcú necessita practicar més de quatre hores al dia, probablement no ho està fent bé.
Altres grans artistes expressaren idees semblants. Es diu que Violinindes Nathan Milstein una vegada va demanar al seu professor Leopold Auer quantes hores al dia hauria d’estar practicant. Auer li respongué dient “Practica amb els teus dits i necessitaràs tot el dia. Practica amb la teva ment i ho podràs fer en una hora i mitja”.
Heifetz també va afirmar que ell mai havia cregut en seccions llargues de pràctica i que la pràctica excessiva és “tan nociva com no practicar res!”. Deia que de mitja practicava no més de tres hores al dia i que no practicava els diumenges. Aquesta no és una mala idea. Un dels meus professors, Donald Weilerstein, em va recomanar que establís un període de temps de 24 hores cada setmana en el qual no se m’estigués permès tocar l’instrument.

Què en diuen els psicòlegs? 
Quan es tracta d'entendre i de tocar com un expert, el psicòleg Dr. K. Anders Ericsson és tal vegada l’autoritat mundial en aquest tema. La seva investigació és la base per a la “norma dels deu anys” i la “norma de les 10.000 hores” que suggereix que es requereix al menys deu anys i/o 10.000 hores de pràctica deliberada per a aconseguir un nivell d'expert en el desenvolupament de qualsevol disciplina i, en el cas dels músics, sovint prop de 25 anys per a aconseguir un nivell d'èlit internacional. La clau real no és la quantitat de pràctica que es requereix (la quantitat d'hores és qüestionable), sinó el tipus de pràctica que es requereix per a aconseguir el nivell expert en la interpretació de l’instrument. En altres paraules, practicar de la manera tradicional no és suficient.

Pràctica descuidada
Alguna vegada has escoltat a algú mentre practica? T’has escoltat a tu mateix mentre practiques? Gravat a tu mateix durant una hora, surt i camina un poc per l’escola de música i escolta d’amagat a alguns dels teus col·legues o demana-li a alguns dels teus estudiants que s’imaginin que estan a casa seva i observa’ls practicar durant la lliçó. Què observes?
Notaràs que la majoria dels estudiants que practiquen descuidadament, ja sigui repetint (“practicar el passatge 10 vegades” o “practicar aquesta peça 30 minuts”) o practicar de manera automàtica (succeeix quan tocam una peça fins que escoltam alguna cosa que no ens agrada, aturam i repetim el passatge de nou fins que sona millor i continuam la peça fins que escoltam una altra cosa amb la qual no estam satisfets, moment en el què començam tot el procés de nou). Hi ha tres problemes importants amb un mètode de pràctica descuidat:

1. És una pèrdua de temps
Per què? Primer, quan es practica d'aquesta manera es produeix molt poc aprenentatge productiu. Aquesta és la manera com podem practicar una peça durant hores, dies, setmanes i sentir que no hem millorat molt. Molt pitjor, el que estàs fent realment és creant la teva pròpia perdició ja que lo que fa aquest model de pràctica es reforçar aquells hàbits i errors no desitjables, augmentant literalment les teves possibilitats de cometre errors d'una manera consistent més endavant. Això fa que sigui més difícil corregir els mals hàbits en el futur, de manera que et trobes afegint més temps de pràctica del que és necessari amb la finalitat d'eliminar aquests mals hàbits i males tendències. Una vegada vaig treballar amb un professor de saxòfon al qui li agradava recordar als seus estudiants que “la pràctica no fa a una persona perfecta sinó que crea hàbits permanents”.

2. Perds la confiança
A més, practicar descuidadament disminueix la confiança en tu mateix, ja que una part de tu es dóna compte de què no saps realment com produir consistentment els resultats que desitges. Inclús si estableixes una taxa d'èxit alta i et dónes compte de què pots tocar correctament tres o quatre vegades de cinc intents, el teu nivell de confiança no creixerà molt. La confiança real damunt l’escenari prové de (a) ser capaços de tocar correctament deu vegades de deu intents, (b) donar-se compte de què no és una coincidència el fet que puguis tocar correctament quan vulguis i, més important, (c) saber precisament les raons per les quals toques correctament o per les quals falles. Per exemple, saps exactament el que necessites fer des del punt de vista de la tècnica per a tocar un passatge correctament cada vegada que vulguis.
Tal vegada no puguis tocar perfectament al principi, però per això hi ha la repetició, per a reforçar els bons hàbits fins que són més forts que els dolents. S’assembla un poc a quan intentam tenir una gespa ben cuidada. En lloc d'entaular una batalla de mai acabar amb les males herbes, inverteixes el teu temps intentant cultivar la gespa de manera que amb el temps la gespa sigui major que les males herbes.
I encara més important, tendim a practicar inconscientment i acabam intentant tocar a l’escenari d’una manera conscient, la qual cosa no és una gran fórmula per a l’èxit. Recorda en aquest article (http://www.davidlopeztuba.com/1/post/2013/11/cmo-hacer-de-la-ansiedad-al-tocar-una-ventaja-en-vez-de-un-problema.html) que tenim una tendència a pensar amb el sobre-analític hemisferi esquerre del cervell quan estàs damunt l’escenari. Doncs bé, si has practicat inconscientment, en realitat no saps tocar la peça perfectament quan vols. Quan de sobte el teu cervell passa a estar totalment conscient, acabes en pànic perquè no saps quines instruccions donar-li al teu cervell.


3. És tediós i avorridor
Practicar descuidadament és una gran feinada. La música és tal vegada una de les activitats basades en l’habilitat en la què els objectius de la pràctica es poden mesurar en unitats de temps. Tots hem tengut professors que ens diuen que anem a casa i que practiquem un passatge x nombre de vegades o que practiquem x nombre d’hores, veritat? El que realment necessitam son objectius més específics tals com “practica aquest passatge fins que soni com ___”, o “practica aquest passatge fins que puguis sonar com ___”.
Després de tot, no importa quant de temps passam practicant alguna cosa, l’únic que importa és que sapiguem com produir els resultats que volem i que ho poguem fer consistentment quan volguem.

Pràctica deliberada

Què és la pràctica deliberada o conscient? La pràctica deliberada és una activitat sistemàtica i altament estructurada, la qual és, a falta d'un terme millor, científica. En lloc d'un procés inconscient d'assaig i error, és un procés d'experimentació conscient i actiu amb objectius i hipòtesis clars. El violinista Paul Kantor una vegada va dir que l’espai de pràctica ha de ser un laboratori on un pugui jugar amb idees diferents, musicals i tècniques, per veure quina combinació d'ingredients produeix els resultats que desitges.
La pràctica deliberada és sovint lenta i requereix la repetició de petites seccions específiques del teu repertori en lloc de tocar de principi a fi (és a dir, treballar amb la primera nota del teu solo per a assegurar-te de què “parla” exactament com vols que sigui en lloc de tocar tota la primera frase).
La pràctica deliberada requereix la supervisió de les nostres presentacions a l’escenari (en temps real però també mitjançant gravacions), cercant contínuament noves maneres de millorar. Significa que hem d'escoltar el que passa per a poder dir exactament què és el que va fallar. Per exemple, la primera nota va sortir alta? Baixa? Massa forta? Molt suau? Molt estrident? Massa curta? Molt llarga?
Posem que la nota va sortir molt alta i molt llarga sense suficient atac al principi. Bé, com d'alta va sortir? Poc? Molt? Quant va sobrar amb respecte a la longitud que volies que sonàs? Quina és la intensitat d'atac que volies?
Val..., la nota estava un poc més llarga, i necessitava un atac molt més clar per a que correspongués amb l’articulació i les dinàmiques marcades a la partitura. Així doncs, quina nota va sortir alta? Què vas fer? Què necessites fer per a assegurar-te de què la nota surti perfectament a voluntat? Com t’assegures de què la longitud de la nota és la que vols exactament i què fas per a tenir un atac net i consistent al principi de la nota per a què la frase comenci amb el caràcter correcte?
Ara, imaginem que ho vas gravar tot i que pots escoltar com va sonar el darrer intent. Aquesta combinació d'ingredients et dóna el resultat que vols? En altres paraules, la combinació d'ingredients expressa l’estat d'ànim i el caràcter que desitges comunicar a l’audiència tan efectivament com vas pensar que seria? Pocs músics s’agafen el temps per a aturar, analitzar què fou el que va fallar, per què va passar i com corregir de manera permanent.

Quantes hores al dia he de practicar?

T’adonaràs de què la pràctica deliberada és molta esgotadora, donada la gran quantitat d'energia que es requereix per a mantenir tots els nostres recursos d'atenció per a la tasca que s’està realitzant. Practicar més d'una hora cada vegada serà probablement no productiu i honestament, probablement impossible mental i emocionalment. Inclús els individus més dedicats tendrien dificultats per a practicar més de quatre hores al dia.
Hi ha estudis que han variat la duració de la pràctica diària entre 1 hora i 8 hores, i els resultats suggereixen que s’obté poc benefici quan es practiquen més de quatre hores al dia i que les possibilitats de benefici disminueixen després de la segona hora. 
La clau és controlar sempre el nivell de concentració que ets capaç d'aguantar.

5 claus per a una pràctica més efectiva

1. Duració
Defineix la duració de les teves seccions de pràctica d'acord amb el temps en què puguis estar totalment concentrat. Pot ser tan curt com 10-20 minuts per a estudiants joves i tan llarg com 45-60 minuts per a músics experimentats.

2. Sincronització
Mantén un registre dels moments durant el dia en els que tens la major quantitat d’energia. Pot ser que siguin les primeres hores del dematí o abans de dinar, etc. Intenta dur a terme les teves seccions de pràctica durant aquests períodes de temps naturalment productius ja que son moments en els que seràs capaç de centrar-te i pensar més clarament.

3. Objectius
Utilitza una llibreta de notes. Manté un registre dels objectius de la teva pràctica i el que descobreixes durant les teves seccions de pràctica. La clau per a entrar en la “zona” quan practicam és cercar constantment la claredat de la nostra intenció. En altres paraules, tenir una idea clara del so que vols produir, o la frase particular que vols assajar o l’articulació específica, l’afinació, etc. per a què puguis tocar-la consistentment. Quan descobreixis alguna cosa, anota-ho a la llibreta. A mesura que vaig començar a practicar amb més cura, vaig començar a aprendre tant durant les meves seccions de pràctica que si no escrivia cada descobriment, ho oblidaria.

4. Més intel·ligent, no més fort
Algunes vegades si un passatge en particular no està sortint com vols, vol dir que necessites practicar-lo més. També hi ha moments en els quals no necessitam practicar més fort sinó que necessitam una estratègia o tècnica diferent.
Record que tenia problemes amb el pizzicato de la mà esquerra en la variació del Capricho 24 de Paganini. M’estava frustrant i continuava intentant-ho més durament per a fer que les notes parlessin, però tot el que vaig aconseguir va ser ferir els meus dits fins al punt de sagnar. Em vaig adonar de què hi havia d’haver una manera més intel·ligent, més efectiva d’aconseguir el meu objectiu.
En lloc de tractar obstinadament d’utilitzar una estratègia o tècnica que no estava funcionant, em vaig obligar a deixar de practicar el fragment. Vaig pensar en diferents solucions al problema durant un dia o dos i vaig escriure les idees a mesura que succeïen. En el
moment en el que creia que tenia algunes solucions prometedores, vaig començar a experimentar. Finalment, vaig trobar la solució en la que havia estat treballant una setmana o més i vaig tocar El Capricho per al meu professor i ell em va demanar com ho feia per a que les notes parlessin tan clarament!

5. Model de resolució de problemes
Considera aquest resumit model de 6 passos per a resoldre problemes (adaptació de varis processos de resolució de problemes).
  1. Defineix el problema (com vull que soni aquesta nota o frase?)
  2. Analitza el problema (quina és la cause de què soni així?)
  3. Identifica les possibles solucions (què he de canviar per a fer-lo sonar més com jo vull?)
  4. Prova les possibles solucions per a seleccionar quin és la més efectiva (quina pareix haver funcionat millor?)2 hores? 4 hores? 8 hores? 12 hores? Quant és suficient? Existeix “practicar massa”? Existeix un nombre òptim d’hores que he de practicar? Què en diuen els instrumentistes?
  5. Dugués a la pràctica la millor solució (fes que els canvis siguin permanents).
  6. Supervisa que realment estàs practicant la millor solució (aquests canvis continuen produint els resultats que estic cercant?).

O més simple encara, mira aquest model de llibre de Daniel Coyle “The Talent Code”.
  1. Elegeix un objectiu.
  2. Tracta d'aconseguir-lo.
  3. Avalua la distància entre l’objectiu i tu.
  4. Torna al pas 1.

No importa si xerram de perfeccionar la tècnica o d'experimentar amb diferents idees musicals. Qualsevol model que defineixi objectius clarament articulats que ens convidin a pensar més intel·ligentment i més sistemàticament ens ajudaran a disminuir el temps perdut de pràctica i assaig ineficaç.

En el fons, qui es vol passa tot el dia practicant i assajant?