Com ja varem publicar, el passat 29 d'octubre es va celebrar la IX Gala de la Música de Banda. D'ella n'hem pogut veure alguna ressenya als diaris com per exemple al ''dBalear'' o a ''l'Última Hora''. Sens dubte hem d'agrair als diaris que ens facin un racó a les seves pàgines.
Hem de donar l'enhorabona als premiats de la Gala:
 |
| D'esquerra a dreta: Tomeu Servera. Cristòfol Barros i el familiar de Guillem Tomàs. |
- A Tomeu Servera Vicens al premi ''Antoni Llompart'' a tota una vida dedicada a les Bandes de Música.
- A Cristòfol Barros Vidal al premi ''Baltasar Moyà'' per la investigació i/o composició musical.
- A Guillem Tomàs Ferretjans a títol pòstum al premi ''Rafel Bauzà'' a la persona o institució que s'ha destacat pel suport a les Bandes de Música.
També l'enhorabona al concert que realitzà la Banda de Música de la Federació Balear.
 |
| Joan Carles Julià |
Bones
tardes a tots,
Benvinguts,
Honorable
Vicepresident de cultura i esports Sr. Joan Rotger, batllessa de
Petra Caterina Más, Batle de Son Servera i Batle de Llucmajor.
Amics, amigues.
Vull
començar donant les gràcies a tots per la vostra assistència a
aquesta Gala, que és la nostra cita musical més important des de
2003.
Vull
donar les gràcies a l’ajuntament de Petra per cedir-nos el Teatre
per fer aquesta Gala.
A
la banda de Petra i sobretot a Francisca Capellà per les facilitats
que ens ha donat per que tot sortís bé i deixar-nos la sala
d’assaig.
Avui vos parl com a president de la Federació Balear de Bandes, però primer que President som músic de Banda.
Aleshores
vaig pensar: i si explic des de el meu punt de vista (com a músic)
que és ser músic de banda. Possiblement a un lloc com aquest no és
necessari ja que imagín que com a tals, com a pares de o simplement
com a persones properes a les bandes sabreu de que vos parl.
No
és fàcil començar a ser músic. Primer de tot t’has de sentir
especialment atret cap a la música, després triar l’instrument
que desitges i després començar a fer-lo sonar.
Quan
tenia 12 o 13 anys, em varen demanar si volia pertànyer a la banda
de música tocant el clarinet ( ni sabia que era una banda ni un
clarinet). Jo duia estudiant solfeig des dels 5 anys a ca ses Monges
i volia tocar el piano. Vaig començar a fer-ho però a la meva
família ens era impossible comprar-ne un.
Aleshores
la possibilitat de tocar “un clarinet”, va despertar la meva
curiositat i vaig anar a cercar-lo al local de la banda, allà vaig
descobrir un món musical més enllà de ca ses monges. Vaig parlar
amb un home l’amo en Tomeu i em va dir: “amb
aquests llavis que tens el millor instrument per a tu és el
clarinet” I
a més me’l varen deixar, sense pagar res.
Encara
record el moment en que el me va mostrar, va obrir un maletí petit
que feia una olor entre humitat i fusta. Ell l’agafà el va muntar
i a mi em semblà una flauta amb més botons.
M’explicà
com posar sa canya, sa boca a la ''boquilla'' i... apa a bufar. No va
sonar ni per casualitat!!! I després de tres pics més va començar
a sortir un “algo” que sonava com si trepitgessis la cua a un
moix.
Arrib
a casa meva tot content i quan li mostrar mu mare, després de
fer-lo sonar, em va bastar veure la seva cara i sentir el nostre ca
acompanyant-me cada pic que jo el feia sonar.
Va
començar un moment màgic de la meva vida, vaig ampliar el grup
d’amics, estudiava i m'agradava molt i vaig entrar dins una família
anomenada BANDA DE MÚSICA. Gaudia de passar temps amb mestre Tomeu i
els meus companys al local de la banda, on passava més temps que a
casa meva.
I
al final, un dijous sant em vaig convertir en MEMBRE OFICIAL DE LA
BANDA allò va significar un canvi a la meva vida, anar a tocar els
dies de festa, a les processons de setmana santa, concert, sortides
fora poble, trobades, etc. És a dir, no tenia una vida “normal”!!
Mentre els amics jugaven o sortien, jo estudiava o assajava amb la
banda.
No
em penedeixo de res, som feliç de ser músic i a més músic de
banda.
Tot
això també va afectar a la meva família que tot el dia estaven
acompanyant-me a tocar i a escoltar la banda per aquí i per allà.
Però
en aquests temps tot a canviat....i molt.
Abans
anàvem als assajos a estudiar, al local de la banda a fer pinya amb
els amics de banda perquè segurament era una novetat, una manera de
sortir de casa teva, una manera d’escapada. Ara tots sabem el que
fan, com pensen i actuen els nostres fills o els al·lots d’avui
en dia; Wii’s, DS, Playstations, molts canals de dibuixos animats i
tot una sèrie de distraccions que al nostre temps no existien. En
definitiva ara tot és més complicat, o hem fet que tot sigui més
complicat.
Ho
saben tots els professor que actualment fan classes de música i ho
saben tots els que fem que dia a dia les bandes funcionen. A la
Banda, ja no és tan fàcil fer un concert, una cercavila, algun acte
per petit que sigui. Els que estiren el carro a vegades pareixen
telefonistes, trucant a tots els components, quasi demanant per
favor!, amb la llagrimeta als ulls; ”tal dia hi ha concert”, “hem
de fer un esforç”, “ja sabem que estau en època d’exàmens”...
Implorant
de que el dijous sant o qualsevol acte que la banda hagi de tocar no
posin un concert del Manel, Antònia font o el cantat de moda ja que
si ho fan la meitat de la banda se’n va a veure’l. És una lluita
costant ,el dia a dia de les Bandes.
Podria
parlar molt de temps, només he volgut fer unes pinzellades del que
és la vida a una banda, les dificultats que tenim front a un
instrument nou. Ser músic és un sacrifici i a més, no se cobra.
Parlar d’adquisicions i reparacions d’instruments, un altre
dia...
En
quan a les bandes dir que:
- Tenen una gran importància com activitat cultural. Aquestes articulen la cultura del poble, participen de les festes (a més de fer participar a la gent a les mateixes) tan siguin de caire religiós, lúdiques. Mantenien les tradicions del poble.
- Tenen una gran importància pedagògica. Moltes són l’artífex de que hi hagi escola de música al poble o barriades de ciutat. A més de tenir el privilegi d’aportar una ensenyança suplementària de la assignatura de música als instituts i escoles tradicionals.
- Fomenten la companyonia, el coneixement i l’amor cap a les nostres arrels.
- Fan que la gent sigui millor i en aquests temps de crisi identitat i mancança de valors és una feina d’agrair
La
nostra intenció, des de la Federació, és reconèixer a tots i
totes la tasca, constància i aportacions al món de les Bandes de
Música. Reconeixent a tots el músics i agraint-los de veres
l’entusiasme i el sacrifici permanent que això representa. I
sobretot estimular-los cap a una superació costant i fomentar-los
com a exponent de la Cultura Musical de les nostres Illes.
Per
això la Federació ha fet feina pensant amb les bandes, aportant a
elles i als seus integrants petites coses que no poden aconseguir o
trobar per si mateixes:
- Com poden ser: cursets complementaris a la oferta educativa musical de les Illes. Aquest any hem tornat a fer un altre curset de direcció. Hem volíem fer un de composició per banda que trobàvem seria molt interessant, però...”LA CRISIS”.
- Hem donat un altra passa cap a augmentar el patrimoni cultural i musical de les bandes fent l’encàrrec de noves composicions per a banda a compositors mallorquins. Tenim ganes de perpetuar aquesta tasca per donar suport als existent i intentar que gràcies a aquesta iniciativa encoratjar a aquells que o volen ser, però...”LA CRISIS”.
- Volíem fer una recuperació d’obres musicals destinades a les bandes de música, escrites per compositors mallorquins. Ja que als nostres arxius musicals es conserva un bon grapat d’obres de compositors mallorquins, escrites entre els segles XIX i XX. Digitalitzant aquestes obres arranjar-les i que tornin a formar part dels repertoris habituals de les nostres bandes, però...”LA CRISIS”.
Volem
fer una mica de reivindicació dient que la cultura no es pot
plantejar com una inversió a curt termini.
La
Federació ha petit dues retallades importants. Un 15% primer i ara
un 20%. No sabem que passarà a partir d’ara. Aquest any encara no
hem firmat el conveni amb el Consell. Jo com a president puc seguir
lluitant per les bandes. Però el que no puc fer sense subvenció és
intentar que tots els punts anteriors es duguin a terme. Les bandes
ja ho passen malament per arribar a final d’any, no estan per fer
miracles. Per tant estam a mercè d’unes persones polítiques que
no sabem molt bé el que entenen per cultura. Ni conservar-la ni
millorar-la.
Finalitzaré
amb una frase que resumeix un poc tot això (que podeu
pensar....”ojalà” l’hagués dit al principi i no hauríem
patit aquest “toston”):
''Si
de cop i volta, tots els músics que formen part de les nostres
bandes, i quasi tots ells fent una labor altruista, els hi llevam el
suport mínim indispensable per a la seva supervivència, la falta de
suport farà desaparèixer els incentius per a seguir treballant. És
més fàcil pensar en clau individual que a lluitar per a un
col·lectiu. Amb quina il·lusió pot un músic desitjar tocar a les
festes del seu poble (sacrificant-se el no poder gaudir-les) quan els
seus governants els han deixat tirats a la cuneta? Crec que seria un
bon exercici d'imaginació''.
Vos
convid a la reflexió sobre tot això, vos convid a que músics,
polítics, familiars, reflexionem, i pensem si amb menys cultura no
serem una mica més pobres?, no farem un favor ben magre a la
nostra cultura i al futur de les generacions que ens han de seguir?
Moltes
gràcies.
Esper que hageu tengut la paciència de llegir el discurs i si així ha estat agrair-vos la vostra paciència.
Però... i ara què?
Aquí vos deix un parell de fotos més de la Gala:
 |
| Aquí me va tocar a jo fer feina, presentant la Gala. |
 |
| Batllessa de Petra, Caterina Mas i el nostre president que guaita. |
 |
| Vicepresident de Cultura i Esports, Joan Rotger amb el nostre President. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada