Leroy
Anderson (1908 – 1975) fou un compositor, arranjador i director
d'orquestra estatunidenc que va cercar, com ningú, el sentit de
l'humor en la música i que va ser considerat un dels principals
directors d'orquestra de ''música lleugera''.
Originari
de Cambridge, Massachusetts, era descendent de pares suecs. Fill de
músics aficionats, Leroy Anderson estudià orgue, tuba i contrabaix.
Als dotze anys ja havia compost un minuet per a quartet de corda i va
seguir les seves classes de piano amb el professor Henry Gideon al
Conservatori de Música de Nova Anglaterra.
El
1926, ingressà a la universitat de Harvard, on va estudiar teoria
amb Walter Spalding i es va graduar com a Mestre d'Arts el 1930.
Participà en diverses orquestres estatunidenques.
Va
ser col·laborador i arranjador de la Boston Pops Orquesta
(especialitzada en arranjaments simfònics de temes clàssics), sota
la direcció d'Arthur Fielder. En 1942 va entrar a l'armada dels
Estats Units per a la Segona Guerra Mundial, i va servir fins el
1946. En 1958 formà la seva primera orquestra anomenada Meredith
Willson's "76 Trombons", en aquest mateix any va escriure
el seu propi musical anomenat “Goldilocks”.
En John Williams va
descriure a Leroy Anderson com un dels mes grans mestres de música
d'orquestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada